FAQS

Els medicaments que hi ha per destapar el nas són gotes o esprais nasals. Però és important saber que aquests productes només serveixen per alleugerir les molèsties que causa la congestió nasal, i no per tractar la causa que les provoca.

Per tant, si la congestió nasal és a conseqüència d’un refredat o d’una al·lèrgia, a més a més ens haurem de tractar per eliminar-ne la causa. D’altra banda, si vostè és hipertens, ha de saber que la majoria dels productes que s’apliquen pel nas porten un medicament que fa pujar la pressió arterial.

El mal de cap comú es pot tractar amb analgèsics. Si en un període aproximat de 5 dies no millora, s’haurà de consultar el metge. Perquè el pugui tractar correctament, és important fer saber al seu metge o farmacèutic des de quan es tenen els símptomes i si ja s’ha pres algun medicament per alleugerir-lo.

També ha de saber que són causes freqüents de mal de cap l’estrès, el refredat, els problemes de visió, la febre o la sinusitis. En aquests casos, s’haurà de tractar la malaltia o el factor causant que sigui. Si pateix sovint de "migranya", és important que vagi al metge per tal de ser diagnosticat correctament.

Si fa més de dos o tres dies que no ha anat de ventre, cal fer alguna cosa. El ritme normal d’evacuació està entre 3 defecacions setmanals i 3 diàries. Així, es considera restrenyiment quan el ritme de deposicions és de menys de tres per setmana durant un període mínim de tres mesos.

El remei més senzill són els supositoris de glicerina. Per combatre l’estrenyiment, és convenient revisar l’alimentació augmentant el consum de fibra, la ingesta de líquids i evitant el sedentarisme.

Si amb això no en té prou o no li funciona, existeixen gotes o comprimits amb efecte laxant que l’ajudaran a evacuar. Si té dolors al ventre, és important que ho faci saber al seu farmacèutic ja que, en aquest cas, prendre aquests medicaments podria estar contraindicat a causa d’altres problemes de salut.

De vegades, en incorporar nous aliments, els nens noten el canvi. El restrenyiment es pot combatre incrementant la ingesta de líquids i, si cal, amb l’administració de supositoris de glicerina fins que el nen s’adapti a la nova alimentació.

Davant de la diarrea és molt important evitar la deshidratació, sobretot si es tracta de nadons, nens o gent gran. Per això, ens cal saber quantes deposicions fa i com són aquestes. Si la deposició és molt líquida, com "aigua", cal administrar líquids com a primera mesura d’urgència (si cal en culleretes fins que admeti beure amb normalitat).

Les causes de la diarrea poden ser diverses, com la intolerància a la lactosa o les infeccions intestinals. L’aparició de les dents també pot donar lloc a l’aparició de diarrea. És aconsellable que, durant uns dies, el nen faci una dieta astringent a base d’arròs, pastanaga...

El tabac disminueix la capacitat pulmonar i, quan un fumador es refreda, té més dificultats per curar-se. Els beneficis de deixar de fumar es noten de seguida. En pocs dies es recupera l’agilitat, s’és capaç de caminar i pujar escales sense cansar-se i fer esport sense perdre l’alè.

Si ha decidit deixar el seu hàbit, el farmacèutic l’aconsellarà sobre la utilització dels pegats, xiclets o comprimits.

Si el nen es rasca sovint darrere les orelles i/o al clatell, hem de comprovar l'existència de polls en el cabell. Només quan hi hagi constància de la infestació cal posar-hi remei. El seu farmacèutic l’aconsellarà sobre el producte a utilitzar. És important seguir estrictament les instruccions dels diferents productes comercialitzats tenint en compte que, amb molts d'aquests, s'haurà de repetir el tractament diverses vegades per tal de matar els polls adults que van sortint de les llémenes.

Cal no oblidar submergir en la loció els objectes relacionats amb els cabells (pintes, raspalls, passadors, ornaments, etc.). També caldrà que desinfectem la roba i els llençols, les joguines, les estores i els entapissats.

És important que ho comuniquem a les persones que tenen contacte habitual amb el nen i, sobretot, a l’escola per si hi ha d’altres nens afectats. Recordeu que el tractament només s’ha de fer en cas d’infestació, mai utilitzarem els productes com a prevenció per tal d’evitar els polls resistents.

Una farmaciola ha de contenir medicaments i el material sanitari necessari en bon estat, per poder alleugerir les molèsties, curar les petites ferides o assistir els petits accidents (mareigs, talls, caigudes, etc.). Cal tenir-la instal·lada o guardada en un lloc on no faci massa calor ni hi hagi humitat, i protegida de la llum. Cal que, com els medicaments, estigui fora de l'abast dels nens.

Els principals medicaments que es recomana tenir a la farmaciola són analgèsics (àcid acetilsalicílic, paracetamol o ibuprofè per al dolor), antitèrmics, antidiarreics, antitussígens, antial·lèrgics, mucolítics i expectorants, antisèptics faríngics (per al mal de coll), algunes gotes per als ulls, liniment (per als cops sense ferida) i solució antisèptica.

El material sanitari més important està composat per alcohol, aigua oxigenada, compreses de gasa estèril, benes de gasa, bena elàstica, esparadrap, tiretes, termòmetre, pinces i tisores amb punta rodona. També és important incloure un llistat amb els principals telèfons d’urgència: farmàcia, centre d’atenció primària, informació toxicològica, policia, bombers, ambulàncies…

És important revisar la farmaciola com a mínim un cop l’any de manera que no hi hagi medicaments caducats, mal conservats o poc identificats, pinces i tisores rovellades o termòmetre que no funcioni. Els medicaments que ja no serveixin es portaran a la farmàcia per a la destrucció controlada i per preservar el medi ambient.

L’efecte dels medicaments es pot veure modificat per la presència dels aliments. En general, si es pren el medicament amb l’estómac buit notem l’efecte abans. Però en alguns casos s’aconsella prendre’l després dels àpats per reduir les molèsties a l’estómac.

El farmacèutic t’aconsellarà de com s’ha de prendre expressament el medicament: en dejú, amb aigua, amb suc de fruita, no amb llet, no amb aliments, etc.

Prendre un medicament sense consell del farmacèutic o mèdic s’anomena "automedicació". Els tractaments que ens han receptat són individuals. Mai es recomana prendre un medicament que hagin receptat a una altra persona, tot i que els símptomes siguin "iguals"; ni tampoc hem de recomanar un medicament que ens ha anat bé a una altra persona. Abans de prendre un medicament "recomanat" consulteu al farmacèutic o metge.

Els problemes per dormir són cada dia més freqüents, a causa del ritme de vida actual. El primer que podem fer és provar de prendre una infusió calenta com la til·la o la melissa, o comprimits de plantes medicinals com la valeriana o la passiflora. També pot provar de realitzar exercicis de relaxació (no oblidi que l’exercici físic intens a última hora pot dificultar el son), sopar lleuger, evitar veure pel·lícules d’acció o prendre begudes excitants a la nit que ens podrien desvetllar.

Si no notem cap millora, caldrà adreçar-se al metge per analitzar-ne les causes i, si cal, aquest ens receptarà un medicament més adient.

Les molèsties lleus als ulls, com ara l’ull vermell o la coïssor, es tracten amb gotes o fent banys oculars. De vegades l’ambient sec, carregat de fum, el vent, treballar amb l’ordinador, provoquen que notem els ulls com si hi tinguéssim "sorra". Generalment, només aplicant-hi un col·liri suau o bé les "llàgrimes artificials" per rentar o hidratar la mucosa de l’ull, o bé fent banys amb la "banyera ocular", s’eliminen aquestes molèsties. Cal també adoptar mesures higièniques per evitar la fatiga ocular: bona il·luminació, distància de lectura adequada, ús adequat de les lents de contacte, etc.

L’aparició de lleganyes ens pot indicar que tenim una infecció, tot i que no sempre és així. L’ull vermell també pot ser senyal de conjuntivitis. En aquests dos últims casos, cal tenir cura de no tocar-se els ulls i d’utilitzar tovalloletes d’un sol ús. En el cas de produir dolor o si no milloren els símptomes en 2 o 3 dies, cal adreçar-se al metge.

La tos és una resposta natural del cos humà. Es produeix quan volem expulsar, per exemple, la mucositat acumulada. De vegades la tos es produeix a causa de l’al·lèrgia. No sempre és aconsellable prendre alguna cosa per a la tos, ja que eliminem la reacció natural del cos i ens serà més difícil expectorar.

Alguns dels medicaments per a la tos poden produir restrenyiment, fet que s’haurà de tenir en compte en les persones que en pateixen per no agreujar-lo. Els remeis per a la tos poden ser xarops, comprimits i supositoris. Si en el termini d’una setmana la tos no millora, caldrà adreçar-se al metge per trobar la causa que la produeix.

Cal anar amb compte, ja que la majoria de medicaments per al refredat contenen àcid acetilsalicílic, ibuprofè o paracetamol. Excepte aquest últim, els altres dos tenen efectes antiinflamatoris i poden ser incompatibles amb algun altre antiinflamatori prescrit pel metge, ja que poden augmentar la irritació a l’estómac i el risc de patir una llaga o úlcera.

Per aquest motiu, sempre que es prengui un medicament de manera crònica, cal comunicar-ho al farmacèutic o al metge perquè ho tinguin en compte i, així, evitar que puguin aparèixer efectes no desitjats.

Els raigs del sol tenen efectes beneficiosos (vitamina D) i perjudicials (envelliment prematur, càncer de pell). Per tal d’evitar els efectes nocius del sol cal protegir-se amb cremes que portin un filtre solar. Aquestes cremes s’han d’aplicar mitja hora abans de la exposició al sol, sigui al mar, a la muntanya o la neu.

El farmacèutic us aconsellarà quin és el millor producte i quin índex de fotoprotecció haureu d’utilitzar segons es tracti d’un nen, d’un adult o d’una persona gran, i en funció del lloc i del temps d’exposició al sol.

Si un professional sanitari li ha recomanat menjar sense sal és perquè menjar salat el pot perjudicar: pressió de la sang elevada, problemes de retenció de líquids, etc. Els aliments que més sal contenen són les anxoves, el bacallà, les conserves, els formatges, els aliments precuits, les sopes de sobre, les pastilles de brou, etc. També cal anar amb compte amb el pernil, els embotits i, per descomptat, no afegir sal durant la preparació dels àpats.

El colesterol és una substància que es troba en els aliments de procedència animal: carn de be, carn de porc, embotits, mantega, etc. El rovell de l’ou també té un contingut elevat de colesterol. Els greixos saturats que es troben en els dolços i pastissets, encara que no tenen colesterol, poden contribuir a fer que augmenti a la sang. D’aquests aliments, doncs, haurem de moderar-ne molt el consum si volem reduir el colesterol que ingerim amb l’alimentació. D’aquesta manera, contribuirem a rebaixar-ne la concentració a la sang i a reduir la incidència de problemes cardíacs.

També s’ha comprovat que el consum d’oli d’oliva és beneficiós per controlar els nivells de colesterol en el nostre cos.

Els inhaladors són uns dispositius que permeten l’administració de medicaments per via respiratòria/inhalada. El seu maneig és una mica complex i cal conèixer bé la tècnica per tal d’assegurar-nos que el medicament arribarà als pulmons. Cada vegada més, la indústria farmacèutica inventa dispositius fàcils de fer servir per poder ser utilitzats tant per nens com per adults.

El farmacèutic li explicarà com funciona cadascun d’ells i com fer-ho perquè el medicament entri a l’organisme i faci l’efecte esperat. També li dirà què ha de fer abans i després d’utilitzar un inhalador.

Alguns medicaments necessiten temperatures baixes per conservar-se i no perdre l’efecte terapèutic. Per això, cal guardar-los a la nevera i seguir les instruccions del laboratori fabricant.

En alguns casos aquests medicaments hauran d’estar-se sempre a la nevera (2ºC-8ºC); en d’altres, només un cop s’hagin obert (per exemple xarops d’antibiòtics).

Alguns, encara que ja s’hagin obert, es podran guardar fora de la nevera (per exemple algun col·liri). El farmacèutic l’informarà sobre com ha de guardar el seu medicament.

Els medicaments s’han de guardar en el seu envàs original i amb el prospecte corresponent per saber, en tot moment, per a què serveixen, com s’han de prendre i, sobretot, a qui l’hi varen receptar. Així evitarem confusions amb la resta de la medicació i no en prendrem més del compte (sobredosi).

Si té a casa algun medicament que ja no ha de prendre, porti’l a la farmàcia per evitar equivocacions i patir algun efecte no desitjat. Al mateix temps que contribuïm a la recollida selectiva, evitarem contaminar el medi ambient.